Economía Crítica y Crítica de la Economía

Far de Sol. A La Fàbrica del Sol hem tingut l’oportunitat d’entrevistar l’Inés Marco, una activista ecofeminista que lluita contra el capitalisme heteropatriarcal.

Va fer 32 anys el passat agost, a l’illa de Lesvos (Grècia). Després de presenciar la vulneració sistemàtica de tots els drets de les persones refugiades exercides per la UE ha decidit anar-hi a viure durant un temps.

“Qualsevol proposta política que busqui posar la vida al centre, transitar cap a sistemes econòmics sostenibles ecològicament i socialment, ha de ser necessàriament anticapitalista.”

Quina és la teva trajectòria professional?

He estudiat Economia. L’any passat vaig acabar la meva tesi doctoral en Història Agrària. També he treballat com a investigadora i activista denunciant els impactes socioecològics del capitalisme hetereopatriarcal i colonial.

D’on sorgeix el teu interès per l’economia feminista?

Vaig conèixer a la Cristina Carrasco, una de les referents de l’economia feminista a l’assignatura (optativa) Economia i Dona a la UB. Vaig sentir un amor immediat, el que passa quan se t’obren les finestres de la comprensió.

Com definiries l’ecofeminisme?

L’ecofeminisme és una corrent de pensament i una pràctica política que busca trobar els nexes en comú i les sinèrgies entre el feminisme i l’ecologisme. La idea principal és que l’actual sistema econòmic es basa en l’explotació i la despossessió dels recursos naturals i del cos i els temps de les dones. L’ecofeminisme materialista planteja que haver responsabilitzat a les dones dels treballs de cures ha generat un món públic masculí, desvinculat dels temps biològics i ecològics.

El terme ecofeminisme el va crear el 1974 Françoise d’Eaubonne (1920-2005), pensadora llibertària, que plantejava que “la falocràcia està en la base mateixa d’un sistema que no pot sinó assassinar la Natura en nom del benefici”.

Quines mancances té l’ecologisme que fan que neixi l’ecofeminisme?

A Europa, la coincidència de les onades del moviment ecologista i feminista als 70 va fer que moltes dones s’interroguessin sobre el paper del patriarcat en la construcció del sistema econòmic i en els seus impactes ecològics. Les aportacions de l’ecofeminisme, que encara són invisibles per una part del moviment ecologista, recorden que no podem avançar cap a societats justes en termes socials i ambientals sense despatriarcalitzar-nos.

Existeix una vinculació històrica i cultural entre dona i natura? Quines conseqüències ha tingut per les dones aquest vincle?

Tot i que és un debat obert, vinculat a l’antropologia, sembla lògic que el paper de les dones en la procreació i la criança facilités la identificació de les dones amb la Natura. Però en definitiva, la clau és comprendre la importància del control dels cossos-territoris amb capacitat de crear i de tenir cura de la Vida. Devaluar les dues coses, Natura i Dona, funciona com a estratègia per legitimar la seva posició subordinada, i per tant per legitimar l’espoli i la despossessió.

Quin paper han jugat les dones en la defensa del medi ambient?

El patriarcat ha assignat a les dones la cura de la vida i per tant són elles les primeres que han detectat, denunciat i s’han defensat dels atacs del capitalisme a la naturalesa no humana, i els seus efectes sobre les comunitats.

L’ecofeminisme planteja trencar amb el sistema capitalista actual. Per què?

L’ecofeminisme denuncia que el capitalisme és un sistema biocida, que amenaça i destrueix la Vida de forma sistèmica. Ampliant la proposta marxista, defensem que hi ha un conflicte estructural entre el capital i la vida. El capitalisme és incapaç de mantenir els seus processos d’acumulació de capital sense desposseir de forma permanent els cossos-territoris subalterns. Qualsevol proposta política que busqui posar la vida al centre, transitar cap a sistemes econòmics sostenibles ecològicament i socialment, ha de ser necessàriament anticapitalista.

Quines propostes fan l’ecofeminisme i l’economia feminista per revertir els mals del capitalisme?

Les propostes són múltiples, diverses, dinàmiques i territorialment definides. No hi ha receptes universals. Necessitem evitar les propostes simplistes, que no prevegin els conflictes derivats de la pèrdua de privilegis de alguns, per poder plantejar estratègies polítiques realistes. Algunes claus com la sobirania alimentària i la sobirania energètica passen per un procés de replantejament de les necessitats, redistribució i replantejament de les formes de propietat i de la riquesa, i de la distribució territorial. Al costat de la redistribució dels treballs domèstics i de cures entre homes i dones existeix un debat de fons, que ens planteja de quina manera volem organitzar la provisió de cures més enllà dels límits de les famílies nuclears. Al costat d’aquests debats, hi ha reivindicacions urgents com la garantia de drets laborals fonamentals per a les treballadores de la llar i les cures assalariades o per al col·lectiu de cuidadores familiars.

L’ecofeminisme ha triomfat a algun lloc del món?

Podríem dir que creiem en els petits triomfs, en els triomfs quotidians, i en la continuïtat de la lluita. Es tracta d’invertir les prioritats del sistema i les lògiques, des de l’acumulació del capital cap a la sostenibilitat de la vida, no passarà demà. Les propostes ecofeministes cada vegada són més presents en els moviments socials i les xarxes creixen. Som diverses, passant per les companyes de Rojava, les xarxes ecofeministes d’Amèrica Llatina. Construïm des de tots els racons.

Ens recomanaries algun llibre, document o audiovisual per formar-nos en economia feminista i ecofeminisme?

Recomanaria rellegir Anna Bosch, ecofeminista catalana que tot i que va escriure ja fa unes dècades segueix plantejant qüestions actuals. Vandana Shiva, Lorena Cabnal, Yayo Herrero,…

Tens alguna passió amagada?
Diria que no, he treballat per perdre la vergonya.